Les finestres són els elements que ens connecten amb el món exterior. És a partir d'elles que s'emmarca el paisatge i es defineix la privacitat, la il·luminació i la ventilació natural. Avui dia, al mercat de la construcció, trobem diferents tipus d'obertures. Aprèn aquí com triar el tipus que millor s'adapta a les necessitats del teu projecte.
Un dels principals elements arquitectònics, el marc de la finestra, és la base del projecte d'edificació. Les finestres poden variar en mida i material, així com el tipus de tancament, com ara vidre i persianes, així com el mecanisme d'obertura, i les finestres poden interferir amb l'ambient de l'espai interior i del projecte, creant un entorn més privat i versàtil, o més llum i emoció.
En general, el marc consisteix en una tija muntada a la paret, que pot ser de fusta, alumini, ferro o PVC, on s'acobla la làmina, l'element que segella la finestra amb materials com el vidre o les persianes, que poden ser fixes o mòbils. Quan es mouen, es poden obrir i tancar de diverses maneres, ocupant més o menys espai projectat fora de la paret. A continuació, mostrarem els tipus de finestres més comuns i com obrir-les:
Consisteixen en un marc de rails pels quals corren les làmines. A causa del seu mecanisme d'obertura, la zona de ventilació sol ser més petita que la zona de la finestra. Aquesta és una bona solució per a espais petits, ja que té una projecció insignificant fora del perímetre de la paret.
Les finestres abatibles segueixen el mateix mecanisme que les portes tradicionals, utilitzant frontisses obertes per fixar les làmines al marc, creant una zona de ventilació total. En el cas d'aquestes finestres, és important predir el radi d'obertura, ja sigui exterior (el més comú) o interior, i predir l'espai que ocuparà aquesta fulla a la paret exterior de la zona de la finestra.
Molt utilitzades en banys i cuines, les finestres oscil·lobatibles funcionen mitjançant la inclinació, una barra lateral que mou la finestra verticalment, obrint-la i tancant-la. Normalment són finestres més lineals i horitzontals amb una àrea de ventilació reduïda, cosa que fa que molts projectes optin per afegir diverses finestres angulars juntes per crear una finestra gran amb una petita obertura. Sempre obertes cap a l'exterior, la seva projecció més enllà de la paret no és prominent, però és important col·locar-la amb cura, ja que pot causar accidents a les persones que es troben a l'habitació.
De manera similar a les finestres inclinades, les finestres maxim-ar tenen el mateix moviment d'obertura, però un sistema d'obertura diferent. La finestra inclinada té una palanca a l'eix vertical i també pot obrir diverses fulles alhora, mentre que la finestra maxim air s'obre des de l'eix horitzontal, cosa que significa que la finestra pot tenir una obertura més gran, però només una. S'obre des de la paret. La projecció és més gran que la projecció obliqua, cosa que requereix un posicionament acurat dels seus elements i normalment es col·loca en zones humides.
Una finestra giratòria consisteix en làmines que es giren al voltant d'un eix vertical, centrat o desplaçat respecte al marc. Les seves obertures es giren tant interiorment com exteriorment, cosa que cal preveure en el projecte, especialment en finestres molt grans. La seva obertura pot ser més generosa, ja que arriba a gairebé tota la superfície d'obertura, permetent una zona de ventilació relativament gran.
Les finestres plegables són similars a les finestres abatibles, però les seves làmines es dobleguen i s'enganxen quan s'obren. A més d'obrir la finestra, la finestra de gambes permet obrir completament el tram i cal tenir en compte la seva projecció en el projecte.
El full consta de dues làmines que es distribueixen verticalment, se superposen entre si i permetent obrir la meitat de la llum completa de la finestra. Igual que les finestres corredisses, aquest mecanisme no sobresurt de la paret i està gairebé confinat dins dels límits, cosa que el fa ideal per a espais petits.
Les finestres fixes són finestres on el paper no es mou. Normalment consten d'un marc i un tancament. Aquestes finestres no sobresurten de la paret i sovint s'utilitzen per centrar-se en funcions com la il·luminació, connectar vistes específiques sense ventilació i reduir la comunicació amb el món exterior.
A més del tipus d'obertura que tenen, les finestres també varien en funció del tipus de segellat que tenen. Les làmines poden ser translúcides i es poden tancar amb materials com mosquiteres, vidre o fins i tot policarbonat. O també poden ser opaques, permetent la ventilació, com és el cas de les persianes clàssiques, que aporten una vibra especial a l'ambient.
Sovint, un únic mecanisme d'obertura no és suficient per a les necessitats del projecte, donant lloc a una barreja de diferents tipus d'obertures i segells en una sola finestra, com la combinació clàssica de finestres de fulla i planes, on les fulles d'obertura són persianes i la guillotina té vidre translúcid. Una altra combinació clàssica és la combinació de fulles fixes amb fulles mòbils, com ara les finestres corredisses.
Totes aquestes opcions afecten la ventilació, la il·luminació i la comunicació entre els espais interiors i exteriors. A més, aquesta combinació pot convertir-se en un element estètic del projecte, aportant la seva pròpia identitat i llenguatge, a més de l'aspecte funcional sensible. Per això, és important tenir en compte quin material és el millor per a les finestres.
Ara rebràs actualitzacions basades en els teus seguidors! Personalitza el teu stream i comença a seguir els teus autors, oficines i usuaris preferits.